Aquest dijous farà vint anys que va morir Montserrat Roig i per aquest motiu volem fer un recordatori de la seva obra al nostre bloc.
Montserrat Roig va morir el 10 de novembre de 1991 a Barcelona. La seva mort prematura va ser un veritable trasbals, i tant a la literatura catalana com pels seus lectors va significar un buit difícil d'omplir.
Tothom sabia que Montserrat estava molt malalta (estava fent classes a la Universitat d'Arizona quan va començar a trobar-se malament i va tornar a Barcelona, on li van detectar un càncer de pit el 1990), però la notícia va ser un cop molt fort. La veritat és que costava de creure que una dona amb tanta alegria de viure, tant plena de vida i apassionada, estigués morta.
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) va ser una escriptora i periodista clarament compromesa amb la societat(el 1966 va participar en l'anomenada Capuchinada, una sèrie d'actes reivindicatius que es van realitzar amb motiu de l'assemblea del Sindicat Democràtic d'Estudiants.), la cultura catalana i el feminisme. Llicenciada en Filosofia i Lletres (1968), es va donar a conèixer amb Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen que va rebre el Premi Víctor Català el 1970. Això va fer que la consideressin com un dels noms literaris de la generació del 70 juntament amb noms com Oriol Pi de Cabanyes o Guillem-Jordi Graells.
Aquesta primera obra era l’inici d’un cicle de quatre obres: Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977, Premi Sant Jordi 1976) i L'hora violeta (1980), que tenen com a denominador comú les membres de tres generacions de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix. En aquesta saga es fa una descripció de la petita burgesia barcelonina des de finals del segle XIX fins als anys setanta de l’època franquista. Aquesta descripció està feta per dones, amb la seva visió de l’època que estan vivint, per això trobem una temàtica marcada per aquesta consideració com els rols socials, la sexualitat femenina o la relació entre el poder i el sexe.
Montserrat Roig també va cultivar altres gèneres com l’obra de teatre Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1991) o les reflexions Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) o L’autèntica historia de Catalunya. En quant a la seva faceta com a periodista va col·laborar a Tele-exprés, Destino, Triunfo, Cambio 16, Avui, o Serra d’Or entre d’altres.
Tanmateix, i relacionada amb la seva militància catalanista i feminista va publicar Los hechiceros de la palabra (1975), Rafael Vidiella o l'aventura de la revolució (1977), Els catalans als camps nazis (1977, Premi Crítica Serra d'Or), ¿Tiempo de mujer? (1980), Mujeres en busca de un nuevo humanismo (1981), etc.
Podeu trobar més informació a:
-
Biografia i bibliografia.
-
Biografia, enllaços i transcripció d'articles sobre Roig.
-
La revista digital de literatura i traducció del PEN Català. Inclou biografia, comentaris sobre l'obra, bibliografia i una selecció de textos traduïts.
-
Lluïsa Julià repassa les obres més importants de l'autora i les seves aportacions a la novel·la, al periodisme i a l'estudi de la història recent. A Literatures, 1 ( 2003).
-
Neus Real aporta una interpretació de les obres de Montserrat Roig escrites a la dècada dels setanta, adoptant el protagonisme actiu de les dones com a fil conductor i amb la memòria com a articuladora de la seva obra literària. A Els Marges, 73 (2004).
-
Article de Carme Riera sobre l'autora publicat al número 1 de la revista Lectora (1995).
-
Article de Narcís Comadira sobre l'autora, publicat al "Quadern" d'El País (01/11/01) i recollit per la Biblioteca Digital de la Universitat de Barcelona.
-
Text de Julia Krüger (en alemany) sobre Els catalans als camps nazis.
-
Estudi cultural dels textos de l'autora per Christina Dupláa l'any 1996.
-
Biografia, bibliografia i notícies relacionades.
-
Els dos escriptors van mantenir una estreta amistat els darrers anys abans de la mort del manresà.
-
Pàgina en francès amb una petita ressenya biogràfica, comentaris sobre la seva obra El cant de la joventut i links a altres pàgines sobre l'autora.
Aquest llibre escrit per l’lequip Cuidem-nos de l’ICE de la UAB (“grup de treball multidisciplinari de docents de diversos àmbits i etapes que ens hem plantejat reflexionar sobre el benestar docent.”) on trobem un dels professors que imparteix el curs de formació a l’institut anoment “Gestió de les emocions”, és una font de reflexions i orientacions per a l’elaboració de recursos que permetin viure de manera positiva la professió dels docents.
